El lenguaje y las lenguas

TUSON, J (1984). Lingüística. Barcelona. Barcanova (p. 45-50)


3.1 Algo más que un modelo de comunicación:
Ens parla de la importància de les senyals dins d'un procés de comunicació i s'utilitzen en llaç entre un emissor i un receptor.

3.2 Elementos para una definición del leguaje
Ens parla de que cada ser humà es comunica per mitjà d'una llengua, per tant la humanitat té com a factor innat al llenguatge. El llenguatge humà s'organitza en diversos nivells (el discurs, la oració, el sintagma, el morfema i el fonema)

A. El lenguaje y la oración del entorno
Parla que a través del entorn organitzem el món en el que vivim, i les nostres percepcions són iguals en tots els essers humans, per tant, això permet l'enteniment dels essers humans ja que sinó seria impossible i no hi hauria comunicació. Amb el llenguatge per tant reduim i ordenemles percepcions de l'entorn.


B. El lenguaje y el pensamiento
Parla que el llenguatge és el responsable que els essers humans siguem capaços de pensar, per tant, sense llenguatge no hi ha intel.ligència, aixì donç, el cervell i el llenguatge s'haurien hagut desenvolupat paral.lelament.

C. El lenguaje y la memoria
El llenguatge és el suport bàsic de la memoria, ja que la memoria es conserva i es transmet generació a generació. L'esser humà rep coneixements de la seva pròpia llengua.

D.El lenguaje y la autoexpresión
Ens parla de que moltes vegades quan parlem transmetem informacions a un altre personasino que moltes vegades transmetem i manifestem el nostre estat d'ànim. Parla que el llenguatge apart de ser útil i fonamental per la comunicació, ens permet un diàleg amb nosaltres mateixo, una reflexió pròpia sobre diferents factors de la nostra existència.

E. El medio más extenso
Ens parla de que tota expressió té la seva traducció en el llenguatge. el llenguatge humà és el mitjà de comunicació més important i més extens que poseïm els èssers humans.